Sobre nosaltres
La Llegenda de Sa Llimonera: Un Viatge a Través del Temps
Cada casa té una ànima, una història xiuxiuejada a les parets, i la nostra no n'és l'excepció. Quan ens pregunten per l'origen de Sa Llimonera, no podem evitar somriure, perquè el seu passat és tan ric i sorprenent com les històries que hi hem viscut.
Comprem aquesta casa a finals de 1999, just al canvi de segle. Els documents oficials la dataven al voltant del 1800, però en començar la reforma, vam descobrir una cosa molt més profunda. La part de la casa que avui és el dormitori de la planta baixa va ser, als orígens, l'habitatge principal, un petit refugi que datava d'un temps anterior, potser fins i tot del segle XVII.
Amb el temps, la casa va créixer. Es va ampliar i es va transformar en un celler bulliciosa, un celler de vins. La porta que ara sembla un guarniment al rebedor, mirant a l'esquerra, era l'entrada a la vivenda del cellerer. Les parets de la planta baixa explicaven la història d'una vida dedicada al vi, amb petits habitacles i nínxols. Durant la reforma, vam haver d'enderrocar moltes d'aquestes divisions, però vam fer tot el possible per conservar l'ànima original de la casa, mantenint el preciós empedrat de l'entrada que encara avui trepitgeu.
La nostra sorpresa més gran va arribar en descobrir que les bigues del forjat intermedi estaven en molt mal estat. En treure-les, la casa es va obrir a nosaltres de manera espectacular. Per un instant només quedaven les parets mestres i l'escala, i ens vam trobar en un espai majestuós, amb un sostre a gairebé set metres d'alçada. Era com ser dins una catedral, impressionant i commovedor. Tot i que ens va trencar el cor, vam haver de refer el forjat per poder convertir-lo en un habitatge habitable.
La història de la casa està marcada per un gran incendi. Les flames, en algun moment de la seva història, van consumir part de l'estructura i van obligar els seus habitants a reconstruir-la. Després d'aquest desastre, el celler va ser heretat per una dona soltera i sense família. Ella, agraïda amb la seva cosidora de tota la vida, li va deixar la casa com a herència. Després de la cosidora, la casa va passar al seu fill, un home conegut al poble pel seu sobrenom: “Sereno”. Així, aquesta casa es va fer coneguda com a "Cas Sereno", la casa de Sereno.
Temps després, un altre petit incendi es va desfermar a la planta superior. Si mireu amb atenció la finestra de pedra de la primera habitació de dalt, veureu que les marques de sutge encara s'enfosqueixen la pedra. És un record mut d?un moment dramàtic, un ressò del passat que s?ha negat a desaparèixer.
Però de totes les històries que ens han arribat, n'hi ha una que és el cor d'aquesta casa. Al jardí, just on sou ara, s'alça un vell llimoner. Hi ha alguna cosa en aquest arbre que connecta tot el poble. Diversos veïns s'han acostat a nosaltres per explicar-nos que un avantpassat seu va ser qui ho va plantar. Cadascú amb la seva història. Potser hi ha hagut diversos llimoners al llarg del temps, o potser aquest arbre, amb la seva saviesa silenciosa, simplement ha estat aquí sempre, veient passar les vides i les històries dels qui han habitat aquest lloc.
La nostra Història a Sa Llimonera: Viure el Somni
Per nosaltres, aquesta casa sempre ha estat més que un edifici; ha estat lescenari de la nostra vida. La comprem el desembre del 1999, i amb ella, els nostres fills, de 8 i 6 anys, van conèixer la seva primera gran llibertat. Al nostre pis de Palma mai no havien sortit sols al carrer. Aquí, al poble, els deixàvem anar al forn a comprar "suïssos", uns pastes tous amb sucre cruixent que els encantaven. Era un ritual d?independència, i el que més els agradava era la sensació de poder anar sols.
La primera nit que passem aquí és inoblidable. L'obra estava enllestida, però l'electricitat encara no estava connectada. Els vam comprar unes llanternes de Pikachu perquè no tinguessin por a la foscor. La seva preocupació més gran no era la falta de llum, sinó com escalfarien la seva llet al matí sense un microones. En realitat, teníem un fogonet, però per a ells, la llet només existia si sortia del microones. Per celebrar aquesta primera nit, comprem uns bols especials per als cereals, que encara guardem. El meu fill gran en va triar un amb animalets i el petit, és clar, un de Mickey jugant a futbol.
A mesura que ells creixien, la casa creixia amb nosaltres. Cada quatre o cinc anys, estalviàvem per fer una nova reforma. Així, a poc a poc, Sa Llimonera es va anar adaptant a la nostra família. Un dels majors projectes va ser la piscina. Va ser el resultat de molts anys d?esforç i un somni compartit.
El 2017, quan els nostres fills van créixer i van començar a passar menys temps a casa, vam sentir que Sa Llimonera se'ns quedava una mica gran. Vam tenir l'oportunitat de comprar una casa més petita i vam decidir llogar-la perquè altres famílies i grups d'amics poguessin crear les seves pròpies històries aquí. Ens encanta rebre gent, i ens fa feliços saber que ara vosaltres sou part de la història de Sa Llimonera.
Esperem que gaudiu de la vostra estada i que aquesta casa us regali records tan especials com els que ens ha donat a nosaltres.
Més informació
El nostre equip
En aquesta casa hem tingut els animals més fidels del món. Comencem amb dos gats, Blanquita i París, i els van seguir dos gossos, Quina i Roni (el nostre "Ronaldinho"). Després va arribar la gateta Moixeta, que va tenir tres gatets, i més tard van arribar els tres Jack Russell: el pare, la mare i el nadó. Avui, amb les gossetes dels meus fills, som una gran família. Sa Llimonera sempre ha estat una llar plena de vida i de lladrucs i miols alegres.